La setmana passada vaig sol·licitar la jubilació
anticipada pel proper 30 de setembre. El mateix dia, vaig fer la darrera classe
en un màster universitari oficial. És una sensació estranya. Per un costat, resulta
desagradable haver de moure’s en un entorn on cada any hi ha menys professorat
fix amb dedicació a temps complet, on prolifera la burocràcia, falten recursos,
s’ha de participar en moltes comissions i tribunals, on els despatxos estan
sovint buits i on els companys i companyes es van jubilant. Per altra banda, és
engrescador participar en alguns
projectes de recerca i d’innovació docent, col·laborar en la formació del
professorat i, sobretot, acompanyar els
i les estudiants en el seu procés d’aprenentatge.
Com passa amb molts moments de la vida per decidir
cal sospesar pros i contres i, no ens enganyem, s’ha d’acceptar que la decisió
final tindrà molta part de components emocionals. En tot cas, la decisió ja està
presa i ara gaudeixo especialment d’aquesta darrera etapa de la meva trajectòria
universitària. Aprofito perquè ja no es repetirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada