A finals de l'any passat es van fer públics els
resultats d'una enquesta a gairebé 4.000 nens i nenes de 10 a 12 anys de
Barcelona que s'ubica en el projecte Parlen els nens i nenes: el benestar
subjectiu de la infància a Barcelona. Una primera constatació dels
resultats és que els infants tendeixen a respondre més positivament que les
persones adultes (en diuen "biaix de l'optimisme vital"), tal com ha
passat en altres estudis. Hi ha dades interessants: un 31% dels infants han
manifestat no estar prou satisfets amb la seva vida i un 8% poc o gens
satisfets. En quins àmbits es mostren
menys satisfets? En el temps lliure i l'autonomia: un 50% diuen que no estan
prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure ni amb el grau d'autonomia
que tenen i un 40% no ho estan amb la seva vida d'estudiant i amb l'ús del seu
temps. Un 30% es mostren insatisfets amb el barri on viuen, amb els companys i
companyes de classe i en com els escolten les persones adultes.
L'estudi realitzat per l'Ajuntament de Barcelona
pretén analitzar les dades i generar polítiques per donar-hi resposta. En tot
cas, les dades obtingudes ens haurien de fer pensar. El pare del projecte
"La ciutat dels nens", l'italià Francesco Tonucci, ha posat en evidència
que les ciutats d'avui no són un lloc pensat per als nens i les nenes i que cal
concedir la paraula als infants, escoltar-los i tenir en compte les propostes
que fan. Els nens i les nenes ja no juguen a la vorera de sota de casa, estan
pràcticament exclosos d'unes ciutats pensades per a un ciutadà adult i
treballador; les ciutats ja no són espais de trobada i d'intercanvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada