dimecres, 31 de gener del 2018

APOROFÔBIA



M'ha cridat l'atenció que la Fundació Fundéu promoguda per l'Agència EFEE i el Banc Bilbao Vizcaya hagi escollit com a paraula de l'any 2017 el terme "aporofòbia", una paraula creada per la filòsofa Adela Cortina. L'aporofòbia és la por, el rebuig o l'aversió als pobres. No és el mateix que la xenofòbia o el racisme perquè el nou terme fa referència a l'aversió, no pas per la condició d'estrangers, sinó perquè són pobres. Estem parlant de "fòbia a la pobresa o als pobres". Sovint, no ens molesta acceptar immigrants o persones d'altres ètnies sempre que tinguin recursos econòmics, fama o altres béns. L'aporofòbia i la xenofòbia estan relacionades perquè, moltes vegades, la immigració es produeix des de països poc desenvolupats econòmicament a països desenvolupats. En l'imaginari col·lectiu, molt sovint els immigrants pobres són vistos com un problema de seguretat. 

Pot ser interessant reflexionar sobre si nosaltres tenim aquest prejudici social perquè no seria gens estrany que fos així. Parlar-ne pot ajudar a visibilitzar-lo i a disminuir-lo.

dimecres, 24 de gener del 2018

40 ANYS D’UN PROJECTE EDUCATIU



El passat desembre es va publicar el número 440 de Guix, elements d’acció educativa, un número especial amb motiu dels 40 anys de la revista. El juliol del 1977, un grup de mestres, estudiants, un impressor i un periodista (que ens prestava la seva titulació per fer possible la revista) vam presentar el número 0 de Guix a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Érem 8 joves amb ganes de contribuir d’alguna manera a la millora de l’educació del nostre país. Després van venir els llibres i més revistes, entre elles Aula de innovación educativa. Havia nascut l’editorial Graó, dedicada a publicacions pedagògiques. 




Avui en dia, ja molt a prop de la meva jubilació, recordo els inicis difícils (vam començar un projecte com aquest gairebé sense recursos econòmics) i els anys dedicats a Graó, de vagades compaginant amb el treball a l’escola, altres anys amb plena dedicació (com a director d’edicions o genent), i m’omple de satisfacció poder celebrar aquests 40 anys, tot i que actualment estic molt apartat de la vida de l’editorial. Em sembla que Guix i Graó han aportat alguna cosa al món educatiu i ara, en moments de canvis i incerteses socials, s’haurà de trobar la manera de seguir aportant quelcom. Gràcies per permetre’m aquestes línies de record una mica sentimental.

dimecres, 17 de gener del 2018

DESIGUALTAT SALARIAL ENTRE DONES I HOMES



A Europa, de mitjana, les dones cobren menys d’un 16% que els homes. A Espanya, menys d’un 19% (segons l’Eurostat, l’Oficina d’Estadística Europea) o gairebé menys d’un 24% (segons els sindicats). Aquesta diferència que fa que sovint els homes cobrin més que les dones per fer la mateixa feina, sembla un tema difícil de solucionar. Però hi ha una novetat: Islàndia ha començat a aplicar una llei –que s’anirà desenvolupant progressivament- per la qual s’obliga a les empreses a pagar el mateix salari a dones i homes per la mateixa feina. El govern farà auditories laborals i s’exigirà un certificat d’igualtat salarial.

Aquesta novetat pot ser un bon punt de partida per tractar educativament el tema de les desigualtats. Parlar-ne i reflexionar-hi és necessari perquè per millorar una situació i evitar discriminacions el primer que cal és visibilitzar-les i qüestionar-les. Com escriu Carlos Lomas “les aules no solament són el lloc on es desenvolupa l’aprenentatge de les disciplines acadèmiques, sinó també l’escenari en el qual es fonamenten unes formes d’interacció o unes altres, unes relacions de poder o unes altres” (Guix, 439, p. 34).

dimecres, 10 de gener del 2018

UNA MOSTRA DE COHERÈNCIA



Aquests dies de vacances nadalenques he tingut l’oportunitat de llegir algunes notícies i consultar algunes dades que m’han semblant interessants per comentar en aquest blog. Per a la primera entrada del recent estrenat 2018 he decidit seleccionar una noticia que posa de manifest una actitud coherent que palesa que no tot és acceptable a canvi de l’èxit o de no complicar-se la vida. D’actituds com aquestes no en sentim parlar gaire sovint.

La premsa s’ha fet resó de l’anunci fet per la ucraïnesa Anna Muzitxuk, campiona mundial de partides ràpides i llampec d’escacs, que ha renunciat a participar en el campionat celebrat recentment a l’Aràbia Saudita perquè l’organització obligava les dones a vestir amb abaia, la túnica llarga que es porta als països àrabs.  Tot i que finalment l’organització del Mundial havia autoritzat, per primera vegada, que les dones poguessin jugar sense portar la hijab (el vel que cobreix el cap), imposava altres normes de vestimenta (per a les dones: pantalons amb bruses blanques de coll alt). No participar li suposa perdre dos títols mundials i, en cas d’haver guanyat, 250.000 dòlars. Crec que és una noticia interessant per parlar-ne en espais educatius, tant des del punt de vista de l’Anna Muzitxuk com des de la perspectiva de la cultura saudita. 

Us desitjo un any 2018 ben plaent.