Al segle XIV va néixer la Diputació del General o Generalitat
de Catalunya. Durant els segles XVI i XVII aquesta institució va ser el govern
de Catalunya. Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de
Nova Planta va abolir totes les institucions catalanes d'autogovern. Fins el
1913 Catalunya no va poder recuperar un òrgan d'autogovern: va ser la
Mancomunitat de Catalunya. El dictador Primo de Rivera la va abolir el 1925. El
1931 es va instituir la Generalitat de Catalunya fins que el 1938 el dictador
Franco la va suprimir, després de la Guerra Civil. La legitimitat de la Generalitat
es va mantenir en l'exili fins que el 1977 es va reinstaurar provisionalment, abans
de l'aprovació de la Constitució espanyola. Ara, el 2017, el govern i els
tribunals espanyols destitueixen i empresonen el govern de la Generalitat i dissolen
el Parlament, la institució inviolable que representa al poble de Catalunya.
Una gran part de la població catalana està de dol però
no pas resignada. La població de la resta de l'Estat hauria d'estar molt alerta
del que pot suposar la potestat d'aplicar el ja famós article 155 de la Constitució
(els darrers dies ja s'han sentit amenaces diverses) i del perill que suposa la
no separació de poders que, com a mínim, està en entredit. Estem revivint
situacions que ens retornen molts anys endarrere. Els fets ens omplen d'una
profunda tristesa, una gran preocupació i el convenciment de que estan en joc
moltes coses, molt més enllà del tema de la República Catalana. Qüestions que
ens retrotrauen a moments molt foscos de la nostra Història, de la catalana i
de l'espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada