Ja fa uns quants anys -uns quants llargs- vaig
publicar alguns articles i vaig fer unes quantes conferències per a pares i
mares sobre la convivència de nens i nenes amb la televisió. Ho vaig recordar
quan vaig llegir que hi havia pedagogs que alertaven de la tendència de les
llars occidentals de mantenir distrets els fills amb la sèrie infantil del
moment, sense que els pares hi estiguin presents. L'alerta és perquè els nens
fan seus patrons de conducta que observen en aquestes sèries i, aquests models,
no sempre són positius. Aquesta alerta, que va fer el Col·legi de Pedagogs de
Catalunya (informe "Sèries infantils. Una aproximació d'anàlisi pedagògica"),
diu el mateix que alguns ja dèiem fa anys. O sigui, que seguim amb la mateixa
situació? No, ara és pitjor, perquè amb l'ús de tauletes i similars l'adult
encara està menys present per poder acompanyar al nen o la nena en el seu procés
formatiu. Sí, formatiu, perquè amb la televisió, les tauletes... s'està
formant.
Educar ha de consistir en acompanyar processos d'aprenentatge per ajudar l'educand a desenvolupar l'autonomia i l'esperit crític
dimecres, 14 de juny del 2017
SOLS DAVANT LA TELEVSIÓ
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada