dimarts, 30 de juny del 2015

AVALUACIÓ I INTERNET

Reprodueixo l'editorial que he enviat pel número d'estiu de la revista Aula de Secundaria:




El debate sobre el papel de las tecnologías digitales y de Internet en la educación está permanentemente abierto. No menos permanente es el debate sobre cómo, cuándo y qué evaluar. Recientemente han aparecido algunos artículos y se han difundido experiencias que relacionan las dos cuestiones. Se trata de abordar la posible confluencia de dos temas clave, por su incidencia social el primero y por su relevancia en la dirección y las priorizaciones a la hora de estudiar, el segundo.

¿Deben los estudiantes poder acceder a Internet en los exámenes y otras evidencias de evaluación? La polémica está servida. Por un lado, se habla de que lo importante hoy en día es la comprensión y no la acumulación de datos en la memoria; de que la manera de evaluar tiene que adaptarse a lo que es importante evaluar y a los recursos socialmente predominantes, para evitar que la evaluación se convierta en algo desligado de la realidad. A menudo, no se evalúa realmente lo que debería ser prioritario para desenvolverse adecuadamente en el mundo actual. La trepidante acumulación de conocimiento y los cambios constantes y acelerados del conjunto de componentes que constituyen las sociedades pone en duda cuáles son los conocimientos necesarios a adquirir por los estudiantes, más allá de aprender a aprender de manera continuada.

Por otro lado, a menudo surgen voces críticas con el papel que está adquiriendo la tecnología digital en nuestras vidas, con su riesgo de deshumanización. Internet está lleno de posibilidades pero ha producido cambios en la manera de acceder al conocimiento que han puesto en jaque uno de los requisitos más importantes para aprender: la capacidad de atención prolongada y, a la vez, abierta y reflexiva. Para interpretar y posicionarse críticamente ante la realidad, se requiere disponer de fundamentos y pensamientos profundos, así como de una disposición a la implicación y al esfuerzo que supone aprender. No podemos entender la vida sólo como una base de datos ni aceptar que la red puede sustituir al pensamiento humano (ni a las relaciones sociales, por otra parte). La memoria comprensiva, asimismo, es un componente imprescindible para el aprendizaje significativo.

Ante estas dos perspectivas extremas, evidentemente pueden existir alternativas que intenten compaginar una evaluación coherente con lo que hoy en día debería importar en la educación y con una visión de institución escolar no aislada del entorno social y, a la vez, una evaluación preocupada por el papel activo y reflexivo del estudiante y por la necesidad de un pensamiento profundo.

La alternativa, en la práctica, no es sencilla, aunque existen interesantes experiencias que pueden ilustrarnos. En todo caso, tanto el uso de la tecnología digital como el enfoque de la evaluación deberían estar íntimamente ligados a una definición de intenciones formativas que realmente fuera el resultado de una profunda y colectiva reflexión sobre lo que debe ser prioritario enseñar en el contexto actual. Sin duda que, en esta reflexión, se hace necesario plantearse la necesidad de ayudar al estudiante a desarrollar su capacidad de autonomía en el propio proceso de aprendizaje y su capacidad de implicarse en el reto de contribuir a mejorar la sociedad.

La evaluación suele preocuparnos mucho, por razones diversas, y aún más si cabe cuando, a finales de curso, los docentes nos encontramos ante la necesidad de acreditar, que debería ser sólo una de las funciones de la evaluación, por cierto. Cuestiones tan complejas y tan sensibles como la que hemos abordado aquí no pueden obviarse si nos preocupa el aprendizaje de los estudiantes. Cuando terminamos las clases y antes de empezar con la vorágine de un nuevo curso, quizás sea un buen momento para abordarlas con reflexiones serenas pero, a la vez, con el imperativo de no quedarnos anclados en lo que hemos venido haciendo, sólo por el hecho de que lo hemos venido haciendo así.

dimarts, 23 de juny del 2015

AQUESTS DIES QUE TOCA AVALUAR



Ja hem arribat a aquells dies en que el comentari més sentit entre el professorat universitari amb qui em trobo al departament és: tinc una pila de treballs per corregir! Tot i que facis avaluació continuada, les evidències al final de la seqüència educativa són molt importants per poder fer un judici de valor sobre el grau d'aprenentatge de l'estudiant. Comparteixo amb molts companys i companyes la sensació que aquestes correccions són de les feines menys gratificants que tenim els i les docents. Suposo que és per la quantitat de treballs a revisar però també per la sensació que -a diferència de l'avaluació formativa i formadora al llarg del curs- aquesta avaluació acreditativa ajuda poc al procés d'aprenentatge de l'estudiant. Es certifiquen uns resultats i poca cosa més.  

De totes maneres, no crec que aquesta situació pugui millorar gaire si realment ens creiem que l'aprenentatge és un procés, que cal anar recorrent-lo pas a pas, arribant a fites successives i que aquest aprenentatge es va mostrant amb evidències d'avaluació, durant el procés i quan aquest arriba a una de les seves fites. I, és clar, tot això s'ha de combinar amb la nostra responsabilitat de certificar l'aprenentatge realitzat. Podríem fer exàmens tipus test però no és això companys, no és això.

Bé, no m'allargo més que encara tinc un munt de treballs per revisar.

dilluns, 15 de juny del 2015

UNA NOVA UNIVERSITAT?



No acostumo a reproduir textos llargs (o relativament llargs) en aquest blog però el company amb el qual compartim despatx a la Universitat, m'ha fet arribar un article, publicat fa ja més d'un any, que em sembla una visió lúcida sobre part del que està succeint en l'educació superior. Els nous camins per on la volen encaminar suposen obviar trets essencials que han caracteritzat la Universitat per a convertir-la en alguna cosa diferent i en aquest camí podem perdre moltes coses. L'educació superior necessita innovació i millora però una i altra poden orientar-se de maneres molt diferents, segons els interessos que estiguin darrere. L'article aborda algunes qüestions centrals d'aquest procés.

dimarts, 9 de juny del 2015

L'HORA DE L'AVALUACIÓ



En l’últim número de la revista Aula de Secundària (núm. 13, maig-juny 2015, pàg. 20-25) es publica una entrevista a Stephan Ball que porta per títol "Educar o mesurar". Ara que s'acosta el final de curs, quan més preocupats estem professors i professores per la necessitat imperiosa de qualificar l'alumnat, mitjançant una avaluació acreditativa que sempre resulta altament complexa i que no sempre és fàcil relacionar coherentment amb l'avaluació continuada, vull recollir un parell de comentaris de Ball. El primer es refereix directament a l'avaluació i a la qualificació i, potser, resulti sorprenent per a aquells que tant van criticar aquella època en què no es posaven notes a primària i només s'indicava si l'alumne progressava o necessitava millorar:

"... La major part dels països escandinaus no posen notes als nens i nenes fins que no tenen 15 anys. Poden escriure notes en els seus treballs, comentar-los en què poden millorar-los; però no posen notes perquè no creuen que sigui realment útil ni serveixi tampoc per motivar-los, sinó tot el contrari: les males notes afecten l'autoestima (...) Cal fer una avaluació del progrés educatiu, sense un objectiu extrínsec "(pàg. 23).

És interessant. Aquí, com és conegut, el ministre espanyol d'educació ha optat per quelcom totalment oposat.

Ball també manifesta una opinió -no és el primer que la sustenta- que es refereix a un procés que em sembla molt preocupant:

"Crec que els mestres són intel·lectuals públics molt importants (..) De forma creixent, no obstant això, se'ls està convertint en tècnics que apliquen programes i pedagogies prescrites per altres" (pàg. 23).

Paga la pena pensar-hi una mica. 

dimarts, 2 de juny del 2015

ELEVAT RISC DE POBRESA



El missatge de la recuperació econòmica és a l'ordre del dia. És probable que estiguem en els inicis d'un canvi de tendència però el cert és que l'Enquesta de Condicions de Vida, que acaba de fer pública l'Institut Nacional d'Estadística (INE), posa de manifest que durant el 2013 la població en risc de pobresa va augmentar, i ho va fer de manera especial en els menors de 16 anys. Són dades del 2013 però són preocupants: segons aquest estudi, un 22,2% de la població espanyola es trobava en risc de pobresa, un 1,8% més que l'any anterior. En el cas dels menors de 16 anys, el percentatge és d'un 30,1%, un percentatge molt elevat i, a més, un 3,4% superior al de l'any anterior.

Les estadístiques només reflecteixen part de la realitat però hi ha dades incontestables: és molt preocupant el cas dels menors. No és admissible que qui té responsabilitats de govern no prioritzi la despesa social per millorar aquestes situacions. Probablement, els recents resultats electorals s'expliquen, en gran part, per aquest tipus de fets. Aquest és un tema de model de societat, actual i de cara al futur. Des de les escoles es prepara també pel futur de la societat i de cada un dels alumnes i això, probablement, fa al professorat especialment sensible davant situacions com aquestes. Algunes escoles les viuen en el dia a dia.