NO TOT S’HI VAL

El passat dimarts es va celebrar la segona volta de les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona. Sovint tenim la sensació –de vegades fins i tot exagerada- de que els polítics que ens governen tenen pocs escrúpols per aconseguir el que volen, allò tan conegut de que el fi justifica els mitjans, i de vegades aquest fi no és altre que mantenir-se en el poder. En aquestes eleccions de la UB he tingut una sensació semblant.

M’ha sabut greu, perquè m’estimo la meva Universitat, que gent d’aquesta institució haguem tingut la percepció de que l’objectiu del Rector –finalment guanyador de les eleccions- no fos un altra que aconseguir quatre anys més de mandat, tot i que això obligués a pactes incomprensibles i –el que és greu de veritat- es tolerés, si més no, que per les xarxes socials i en alguna publicació es difonguessin missatges calumniosos respecte de l’altra candidata al rectorat.

A la Universitat ens agrada omplir-nos la boca parlant de la integritat, de l’esperit crític i de l’ètica i aquest cop he tingut la sensació que tot això esdevenien paraules buides. En la lluita per assolir el govern de la nostra Universitat potser ha passat quelcom que succeeix sovint en altres instàncies polítiques però a mi m’ha sabut molt greu que això ho haguem viscut a casa nostra, a la UB.

Potser no m’hauria de sorprendre, però no puc evitar que m’entristeixi.