dimecres, 13 de setembre de 2017

INFÀNCIA I MITJANS DIGITALS



L'Acadèmia americana de Pediatria, davant d'una realitat social en què nens i nenes poden veure la televisió en qualsevol moment (a tota hora s'emeten dibuixos, per exemple), tenen fàcil accés a mòbils i, en molts casos, disposen d'una tablet pròpia, assenyala que tot això té aspectes positius però també comporta riscos: un ús excessiu pot afectar el desenvolupament psicomotor, social i emocional. Per evitar aquests riscos, ha publicat unes recomanacions per a pares i mares, que es resumeixen així: evitar les pantalles abans dels 18 mesos (excepte per a comunicar-se amb familiars o amistats); entre els 18 i els 24 mesos, si es vol introduir a nens i nenes en el món digital (encara que no cal fer-ho a edat tan primerenca) cal cuidar que el contingut sigui d'alta qualitat i que l'accés sigui sempre en companyia dels pares o mares per ajudar-los a entendre el que veuen; entre els 2 i els 5 anys, els continguts han de seguir sent d'alta qualitat, cal acompanyar els fills i limitar l'ús dels mitjans a una hora diària; a partir dels 6 anys, cal buscar un equilibri entre l'ús de mitjans digitals i altres tipus d'activitats, vigilant que no pugui resultar afectat el son, l'activitat física i la manera de comunciarse amb altres nens, així com garantir espais totalment lliures de mitjans digitals: a l'hora de dinar, una estona abans d'anar a dormir i mentre estan fent altres activitats.

Potser es pugui pensar que es tracta de recomanacions de sentit comú, però n'hi ha prou amb constatar quina és la realitat per adonar-nos, de nou, que el sentit comú potser sigui el menys comú de tots els sentits.

dimecres, 6 de setembre de 2017

TORNEM-HI




S'han acabat les vacances. L'agost l'hem passat fora, una setmana a Irlanda -un país d'un verd omnipresent i on el temps canvia de manera inesperada diverses vegades al llarg del dia- i a Noruega, fent d'avis. Els darrers dies he anat reenganxant-me a la feina, poc a poc, des del poblet de la meva esposa, a la Catalunya de Ponent. A la meva esposa li queda aquest mes de setembre per jubilar-se i jo m'estic plantejant molt seriosament la possibilitat que aquest sigui el meu darrer curs laboral. Aquesta possibilitat em fa encarar el retorn d'una manera una mica especial. La tornada a la feina, per a mi, no és mai pausada: treballs de final de màster, gestions de pràctiques i de doctorat t'obliguen a "posar-te les piles" des del primer moment. Per altra part, ara reprenem -si és que durant les vacances els hem pogut oblidar- els problemes i les incerteses amb que vam acabar juliol. Problemes i incerteses a nivell de la meva Universitat, del sistema universitari i educatiu en general però també en l'àmbit social i polític, amb un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya anunciat per d'aquí menys d'un mes. Som-hi doncs i et desitjo que, tot i la complexitat del moment, tinguis un bon curs... o, almenys, un curs acceptable.

dimecres, 12 de juliol de 2017

BONES VACANCES



Els dies de finals de juny i de la primera quinzena de juliol són de molta feina a la Universitat, bé, com a mínim en el meu context: últimes correccions, tribunals de treballs finals, reunions de tancament del curs de projectes i grups, problemes de pràctiques (de les del proper curs), avaluacions i mil coses més. En el meu cas, com que en aquesta ocasió no tindré cap tribunal de places a finals de juliol com em passava en cursos anteriors, crec que a partir del 20 (aquest dia tindrem Junta de Facultat) podré pensar de veritat en les vacances. Ara ja comencen a venir de gust, la veritat.

Pel que fa a aquest bloc les vacances ja han arribat. Li dono un descans fins a l'inici del proper curs que, potser, sigui el meu últim curs en actiu. Ja veurem. De moment, et desitjo unes bones vacances. Aprofita-les, sense estressar-te, si és possible. Fins a la tornada!

dimecres, 5 de juliol de 2017

SENSE WHATSAPP



Ni la meva esposa ni jo tenim WhatsApp; ens hi resistim perquè veiem que moltes persones del nostre entorn estan permanentment connectades a la xarxa, tant per temes professionals com per multitud d'altres qüestions. Molta gent no ho entén; ens diuen: si en tinguessis podríem formar un grup de treball sobre aquest o aquest altra tema, els doctorands podrien estar permanent connectats amb nosaltres... i els amics i amigues ens podríen enviar tot allò que fan arribar a les altres amistats. Per això precisament no volem WhatsApp.

No sé si, al final, haurem de claudicar però estudis recents posen d'evidència que cada cop hi ha més persones que pateixen esgotament virtual i que decideixen deixar les xarxes socials. Un estudi del Happiness Research Institute constata que les persones que han abandonat Facebook se senten més felices i menys preocupades (l'efecte es nota al cap d'una setmana de la desconnexió). Hi ha gent que s'adona que la connexió és una pèrdua de temps, dificulta la concentració, trenca la separació entre la vida professional i la personal i crea tensió deguda a la sensació d'estar sempre disponible. El món de les xarxes i la permanent connectivitat ens ha envait i caldrà anar trobant el punt just. No és fàcil.

dimecres, 28 de juny de 2017

EXPECTATIVES PESIMISTES DELS JOVES



En estudis sobre la percepció dels joves de l'Estat espanyol respecte de les possibilitats de trobar feina aquests mostren un notable pessimisme. Més del 40% dels joves espanyols entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any després d'haver acabat la seva formació. Tot i que aquestes dades es van fer públiques ja fa uns mesos (Adecco va enquestar 10.000 joves d'arreu del món), em semblen interessants: els joves espanyols són els més pessimistes, seguits dels japoneeos i els italians, el que molt probablement té relació amb la taxa d'atur juvenil (al voltant del 50% a Espanya mentre que la mitjana de l'OCDE no arriba al 13%).  En l'estudi, els joves manifesten que la principal dificultat és la falta d'experiència laboral prèvia, un gos que es mossega la cua. Per altra part, un informe d'Eurostat (l'oficina d'estadística europea) indica que més del 22% dels joves espanyols d'entre 20 i 24 anys no estudiaven ni treballaven l'any 2015.

A banda del problema estructural de fons, aquestes expectatives tan negatives no ajuden a que la situació es pugui redreçar: les expectatives condicionen molt com actuem i, en conseqüència, el que obtenim. Aquestes expectatives tampoc faciliten la implicació i la motivació dels estudiants en el seu procés d'aprenentatge: per què fer un esforç si, al final, tampoc trobaré feina? És un situació que el professorat pot percebre i que, sovint, no sap massa bé com abordar.