dimecres, 14 de febrer de 2018

INFANTS POC SATISFETS AMB LA SEVA VIDA A LA CIUTAT



A finals de l'any passat es van fer públics els resultats d'una enquesta a gairebé 4.000 nens i nenes de 10 a 12 anys de Barcelona que s'ubica en el projecte Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. Una primera constatació dels resultats és que els infants tendeixen a respondre més positivament que les persones adultes (en diuen "biaix de l'optimisme vital"), tal com ha passat en altres estudis. Hi ha dades interessants: un 31% dels infants han manifestat no estar prou satisfets amb la seva vida i un 8% poc o gens satisfets.  En quins àmbits es mostren menys satisfets? En el temps lliure i l'autonomia: un 50% diuen que no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure ni amb el grau d'autonomia que tenen i un 40% no ho estan amb la seva vida d'estudiant i amb l'ús del seu temps. Un 30% es mostren insatisfets amb el barri on viuen, amb els companys i companyes de classe i en com els escolten les persones adultes. 

L'estudi realitzat per l'Ajuntament de Barcelona pretén analitzar les dades i generar polítiques per donar-hi resposta. En tot cas, les dades obtingudes ens haurien de fer pensar. El pare del projecte "La ciutat dels nens", l'italià Francesco Tonucci, ha posat en evidència que les ciutats d'avui no són un lloc pensat per als nens i les nenes i que cal concedir la paraula als infants, escoltar-los i tenir en compte les propostes que fan. Els nens i les nenes ja no juguen a la vorera de sota de casa, estan pràcticament exclosos d'unes ciutats pensades per a un ciutadà adult i treballador; les ciutats ja no són espais de trobada i d'intercanvi.

dimecres, 7 de febrer de 2018

PARLAR EN MASCULÍ O EN FEMENÍ





Més de trescents mestres de França han publicat un escrit, al diari Slate, on manifesten que deixaran d’ensenyar gramàtica d’acord amb la norma que estipula que el gènere masculí és el genèric i, per tant, preval sobre el femení. Segons manifesten, aquesta norma es basa en un llibre de l’any 1767 en el que es diu que “el gènere masculí és considerat com a més noble que el femení per la superioritat de l’home sobre la dona”. A partir d’ara, aquests i aquestes mestres optaran per la norma de “proximitat” (l’adjectiu concorda amb el gènere del substantiu més proper) i per la norma de la “majoria” (s’adjectivarà en masculí o en femení segons la major part del grup la formin noms masculins o femenins). Aquest manifest s’ha publicat just quan el govern francès ha prohibit l’ús del llenguatge inclusiu als seus textos oficials “per raons de claredat”.

En els meus escrits i quan parlo intento tenir en compte els dos gèneres però, sovint, em trobo amb persones (homes i dones) que defensen que s’ha d’aplicar el masculí com a genèric per, entre altres coses, evitar un text massa feixuc. Crec que aquesta opció respon al que diuen els mestres francesos en el seu escrit. Tot i que de vegades no és fàcil trobar una alternativa que trenqui amb aquest domini del masculí i no dificulti la lectura (per voler fer presents els dos gèneres: homes i dones, la mestre o el mestre, la professora o el professor, etc.), em sembla que acceptar la norma del masculí com a genèric no ajudarà a canviar la percepció del masculí com a millor que el femení. Els canvis en la llengua venen de l’ús i és la norma la que s’acaba adaptant a aquest ús.

dimecres, 31 de gener de 2018

APOROFÔBIA



M'ha cridat l'atenció que la Fundació Fundéu promoguda per l'Agència EFEE i el Banc Bilbao Vizcaya hagi escollit com a paraula de l'any 2017 el terme "aporofòbia", una paraula creada per la filòsofa Adela Cortina. L'aporofòbia és la por, el rebuig o l'aversió als pobres. No és el mateix que la xenofòbia o el racisme perquè el nou terme fa referència a l'aversió, no pas per la condició d'estrangers, sinó perquè són pobres. Estem parlant de "fòbia a la pobresa o als pobres". Sovint, no ens molesta acceptar immigrants o persones d'altres ètnies sempre que tinguin recursos econòmics, fama o altres béns. L'aporofòbia i la xenofòbia estan relacionades perquè, moltes vegades, la immigració es produeix des de països poc desenvolupats econòmicament a països desenvolupats. En l'imaginari col·lectiu, molt sovint els immigrants pobres són vistos com un problema de seguretat. 

Pot ser interessant reflexionar sobre si nosaltres tenim aquest prejudici social perquè no seria gens estrany que fos així. Parlar-ne pot ajudar a visibilitzar-lo i a disminuir-lo.